El dret de la lliure determinació dels pobles
Què és el dret a l’autodeterminació dels pobles i per què és la millor via per assolir l’emancipació nacional dels Països Catalans ?
El dret a la lliure autodeterminació dels pobles fou concebut a inicis del segle XX, i personatges tals com Woodrow Wilson o Lenin en feren referència explícita amb la voluntat d’elevar-lo a principi rector de les relacions internacionals després de la Primera Guerra Mundial, amb la intenció evident de reconstruir Europa i prevenir conflictes futurs. El principi es va incorporar el 1941 a la Carta de l’Atlàntic i a les propostes de Dumbarton Oaks, els fonaments sobre els quals fou redactada la Carta de les Nacions Unides. El dret a la lliure autodeterminació dels pobles assolí reconeixement universal quan fou inclòs a l’Article I d’aquesta carta, que diu:
Els propòsits de les Nacions Unides són: […] Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal.
El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (ICESCR), adoptats per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966 i vigents des del 1976, també reconegueren que:
Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement la seva condició política i busquen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
Hom pot comprovar, per tant, que hi ha molta lletra sobre aquesta qüestió, i que es tracta d’un dret sòlidament recollit per la legislació internacional. Aquesta realitat ens interpel·la directament. Per què? Perquè som un poble, i així ho entén la UNESCO, que es guia per la “Definició Kirby” a l’hora d’identificar quins col·lectius humans constitueixen un poble i quins no. Per tant, els catalans som titulars indiscutibles del dret a la lliure autodeterminació dels pobles. Tenim la facultat, reconeguda pel dret internacional, d’esdevenir sobirans, si així ho desitgem. Per tal fi, emperò, esdevé imperatiu identificar qui compon el poble català. Per què? Perquè l’autodeterminació és un dret de caire col·lectiu, i els col·lectius estan formats per individus. Si no sabem quins individus formen el col·lectiu, no podrem definir quin és el col·lectiu titular del dret a la lliure autodeterminació.
Per això ens cal un cens del poble català, tal com els sahrauís disposen d’un cens del poble sahrauí; els palestins, d’un cens del poble palestí; els maputxes, d’un cens del poble maputxe; etcètera. Quan sapiguem qui compon el nostre col·lectiu, podrem prendre decisions col·lectivament, podrem bastir un govern català, un estat propi amb què iniciar el control del territori
Bibliografia
- LECOURS, André; DUPRÉ, Jean-François. The emergence and transformation of self-determination claims in Hong Kong and Catalonia: A historical institutionalist perspective. Bristol: Ethnicities, 20.1, 2020, p. 3-23.
- STERIO, Milena. Self-determination and secession under international law: the cases of Kurdistan and Catalonia. Washington DC: American Society of International Law, 2018.
- WALT VAN PRAAG, Michael C. Van; SEROO, Onno. L’aplicació del dret a l’autodeterminació com a contribució a la prevenció de conflictes. Informe de la conferència internacional d’experts celebrada a Barcelona del 21 al 27 de novembre del 1998. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1999.
La Definició Kirby
Els subjectes del Dret a l’Autodeterminació són els Pobles. Per tant, cal distingir què és un poble del que no ho és per determinar qui són els subjectes d’aquest Dret.
Per fer aquestes distincions s’han realitzats nombrosos estudis i conferències per part d’entitats internacionals especialitzades en Dret Internacional i Resolució de Conflictes.
La UNESCO ha establert que per ser considerat Poble, cal que sigui aplicable la Definició Kirby. Aquesta definició pren el nom del seu autor principal, el Magistrat Michael Kirby (18 de març de 1939, Sydney, Austràlia).
Segons aquesta definició, un Poble és un grup d’individus humans que comparteixen algunes o totes les característiques següents:
- una tradició històrica comuna;
- identitat ètnica o racial;
- homogeneïtat cultural;
- unitat lingüística;
- afinitat religiosa o ideològica;
- connexió territorial;
- vida econòmica comuna.
Si apliquem la definició Kirby al cas dels catalans ens trobem el següent:
A. una tradició històrica comuna
B. identitat ètnica o racial
C. homogeneïtat cultural
D. unitat lingüística
E. afinitat religiosa o ideològica
F. connexió territorial
G. vida econòmica comuna
El Poble Català ha sigut tradicionalment d’afiliació majoritària a l'Església Catòlica, amb major o menor grau de convicció i pràctica, segons les èpoques i les persones. Les nostres institucions seculars tradicionals, així com moltes de les expressions culturals, han tingut una influència Catòlica inqüestionable. La vinculació de l’Església Catòlica Catalana amb la història del nostre poble també està fora de tot dubte. Dita tradició religiosa ha inspirat, tot i que no exclusivament, el Corpus Ètic que els catalans reconeixem com a comú.
Tot i això, i tenint en compte que la població catalana actualment és molt més secular que en generacions passades i que la nostra identitat socioreligiosa és compartida amb els pobles dels estats en els que estem administrativament incorporats forçosament, aquesta característica compartida no es pot considerar tan clarament distintiva i distingible d’altres pobles com les altres.
Com podeu comprovar, els catalans com a grup humà complim si més no 5 dels 7 requisits de la Definició Kirby per ésser considerats Poble en el context del Dret d’Autodeterminació.
En el cas del requisit E, el considerarem aplicable en una tercera part.
L’aplicació del Dret a l’Autodeterminació com a conntribució a la prevenció de conflictes
Informe de la conferència internacional d’experts celebrada a Barcelona del 21 al 27 de novembre de 1998
Centre UNESCO de Catalunya